El GIPS, el CMCiB i l'IGTP plantegen models alternatius a l'experimentació amb animals
El passat dimecres 18 de febrer es va celebrar un nou Cafè GIPS des del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) per parlar sobre models alternatius a l'experimentació amb animals. La trobada va servir per debatre amb experts sobre diferents models que poden basar-se en cultius cel·lulars avançats, organoids derivats de teixits humans, sistemes 'organ-on-chip' que reprodueixen funcions d'òrgans en microdispositius, o simulacions computacionals que modelitzen el comportament fisiològic amb gran precisió.
Aquest Cafè GIPS, que ja és el segon del 2026, després del que es va celebrar juntament amb l'Hospital del Mar i va tractar sobre la teleassistència, ha posat sobre la taula diferents experiències sobre el marc de les 3R, que són uns principis per l'ús més ètic d'animals en proves experimentals. Les 3R es basen en el reemplaçament (mètodes que eviten o reemplacen l'ús d'animals en la investigació), la reducció (ús de mètodes que permetin als investigadors obtenir nivells comparables d'informació de menys animals, o obtenir més informació del mateix nombre d'animals) i el refinament (ús de mètodes que minimitzin el dolor, el patiment i l'angoixa i millorin el benestar animal dels animals utilitzats. Així doncs, els enfocaments plantejats contribueixen a accelerar la recerca biomèdica, augmentar la translacionalitat dels resultats i avançar cap a una ciència més ètica i sostenible.
La jornada va començar amb la benvinguda, a càrrec de Jordi Barretina, director de l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol, que va agrair l'assistència i va posar en valor trobades com aquesta, que reuneixen professionals de disciplines diverses, però que han de treballar conjuntament per un objectiu comú. A continuació, la presidenta de l'Associació GIPS, Clara Prats, va presentar el grup, que neix arran de la necessitat de crear equips interdisciplinaris. Prats va fer èmfasi en el networking i en trencar les barreres del llenguatge i va destacar que l'acte estava inclòs dins la Barcelona Health Innovation Week, una setmana organitzada per Biocat, que consta de quatre dies dedicats a la innovació, l'acceleració, la tecnologia i la transformació en l'àmbit de la salut.
Seguidament, Pere Toran, president de la Junta Comarcal del Maresme del Col·legi de Metges de Barcelona, va destacar la importància de 'vetllar per la bona praxi i la seguretat dels pacients' i 'crear mecanismes de col·laboració entre els professionals'. Finalment, va tancar la benvinguda Teresa Sanchís, directora general de Recerca de la Conselleria de Recerca i Universitats, que va subratllar que 'les noves tecnologies i la interdisciplinarietat ens han d'ajudar a afrontar els reptes que se'ns proposen'. En relació amb la temàtica de la jornada, Sanchís va expressar que 's'ha d'apostar per mètodes alternatius, per un tema ètic amb els animals i perquè no reflecteixen la fisiologia humana'. També va destacar que Catalunya és líder en assajos clínics i això s'ha d'aprofitar.
La part central de l'acte va ser una ronda de presentacions i una posterior taula de debat, moderada per Sara Capdevila, veterinària i directora tècnica del CMCiB. En aquesta part es van presentar diferents exemples d'investigació, es van debatre els pros i els contres de treballar amb animals com ara el ratolí i es van plantejar els reptes de futur.
En primer lloc, Domingo Gargallo, director de Funditec Health i cofundador d’ABAC Therapeutics, va destacar que 'la nostra diana són els humans' i va fer una crida a la conscienciació: 'els científics que treballem amb animals hem de ser molt conscients del que això implica. Els animals són individus que hem de veure com a pacients. Per això, hem de crear models predictius'. Gargallo també va subratllar la necessitat de fer estudis previs per veure que el metabolisme de l'animal en qüestió s'assembla al metabolisme humà. Des de Funditec Health, aborden els reptes sanitaris urgents desenvolupant tractaments innovadors dissenyats per millorar els resultats i augmentar la resiliència de la salut global.
Seguidament, Pere Joan Cardona, cap del grup de recerca de la Unitat de Microbiologia Clínica i Experimental(UMCiE) de l’IGTP i cap del departament de Microbiologia de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP), va explicar que fa recerca en l’estudi de la infecció tuberculosa latent i de la seva evolució a malaltia activa mitjançant models experimentals “in vitro”, “in vivo” i “in silico” i assajos clínics. El grup de Microbiologia Experimental se centra en el desenvolupament de les tècniques de seqüenciació de nova generació (NGS) en estudis d’epidemiologia molecular, i el desenvolupament de models experimentals, especialment en Drosophila melanogaster, per resoldre interrogants sobre infeccions micobacterianes, virals i de transmissió sexual, amb especial èmfasi en l’estudi de coinfeccions, microbiota i multirresistència als antibiòtics.
Zaida Álvarez, cap de grup de biomaterials per la regeneració neural a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), centra la seva feina en el desenvolupament de teràpies clíniques per lesions del sistema nerviós central, incloent-hi lesions medul·lars i traumatismes craneoencefàlics. Álvarez busca dissenyar biomaterials que controlin la presentació de senyals bioactives per enviar senyals a les pròpies cèl·lules del pacient en el lloc de la lesió i reparar la mèdul·la espinal afectada. En paraules d'Álvarez, 'els animals ens han aportat moltíssim, però necessitem fer servir models més humans'.
L'última intervenció de la jornada va ser d'Eduard Serra, cap del grup de Càncer Hereditari i director del Programa Translacional de Recerca en Càncer (CARE) de l’Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), que va explicar que estudien tumors que apareixen al sistema nerviós perifèric. Serra va destacar la importància de la interdisciplinarietat: 'necessitem formar equips per poder unir el fil que va des de la recerca fins al pacient'. El grup de Càncer Hereditari s'encarrega de les anàlisis genòmiques i de biologia integrativa d'aquests tumors i la generació de nous models in vitro/in vivo per a establir la seva patogènia molecular i identificar nous tractaments per a traslladar tots aquests coneixements a la pràctica clínica.
El Cafè GIPS va acabar amb unes paraules a tall de cloenda de Georgina Vidal-Gavilan, enginyera biomèdica, responsable d’innovació i qualitat a Biorem, membre de la junta directiva de l’Associació GIPS i coordinadora dels Cafès GIPS. 'Els Cafès GIPS són un punt de trobada entre professionals que hem d'abordar tots els reptes que se'ns proposen', va subratllar.
-Enllaç al vídeo resum de la jornada