El GIPS i l'Hospital del Mar exploren nous models en teleassistència

  • Data Publicació: 4 de febrer de 2026 a les 10:53

    • El primer Cafè GIPS d'aquest 2026 va tractar sobre la teleassistència. La jornada, que es va celebrar des de l'Hospital del Mar -coorganitzador de l'acte- va explorar diferents experiències sobre teleassistència, un àmbit que, tot i no ser nou, està evolucionant a passes de gegant gràcies a la irrupció de la intel·ligència artificial, els wearables, els sensors i les plataformes digitals. Així doncs, aquest Cafè va servir per posar en context en què ens trobem pel que fa a aquesta tecnologia i presentar diferents casos d'ús on s'utilitza l'assistència per oferir una millor assistència i tractament pel pacient. Sempre posant el focus tant en els beneficis per a les persones (autonomia, seguretat o continuïtat assistencial), com en els reptes que se'n deriven (organitzatius, tecnològics, ètics i de coordinació entre agents sanitaris, socials i tecnològics).

    'El futur de la medicina es construeix des de la col·laboració. La teleassistència obliga a fer un treball en equip entre clínics, enginyers, tecnòlegs de dades, etc.'. Amb aquestes paraules, Elvira Bisbe, presidenta del Col·legi de Metges de Barcelona i anestesiòloga de l'Hospital del Mar, va donar la benvinguda a tots els assistents, fent èmfasi en la necessitat d'actuar des de la interdisciplinarietat, que és clau per tal d'abordar amb èxit els reptes i oportunitats que es deriven de l'ús d'aquestes tecnologies de teleassistència, sobretot de la IA, que és molt nova. Bisbe també va subratllar la importància del GIPS que 'va néixer per connectar clínica i tecnologia i per garantir l'ètica professional i la seguretat clínica.

    Clara Prats, presidenta de la junta directiva del GIPS, també va adreçar unes paraules de benvinguda. En la mateixa línia, Prats va presentar l'associació, fent un recorregut històric per les diferents activitats que s'han dut a terme des de la seva creació l'any 2022 fins ara. Prats també va destacar la importància de crear sinergies entre diferents grups disciplinaris.

    Finalment, abans de la primera taula de debat, el director d'innovació (CINO) de l'Hospital del Mar, Antoni Gilabert, va agrair l'assistència i va remarcar la importància de la innovació i la teleassistència, assenyalant-ne un repte: 'cal fer un bon ús d'aquesta tecnologia que ens arriba, hem de ser capaços d'humanitzar-la'.

    Després de les paraules de benvinguda, es va celebrar un debat, sota el títol 'Salut a casa, estat de l'art de la teleassistència', i moderat per Jordi Serrano, metge de família i cofundador de P8 Health. Els ponents que hi van participar i van debatre sobre la teleassistència van ser Francesc García-Cuyàs, gerent de l'Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI); Manuel Armayones, investigador de l’eHealth Center i catedràtic dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC; José Ibeas, metge, president de GEMAV i director del Programa IA Catalunya. De la mà dels tres experts, es va generar un espai de reflexió que va posar sobre la taula la idea que la teleassistència no és només una qüestió tecnològica, sinó que hi ha molts altres factors a tenir en compte, com ara l'alineació dels models, l'ús responsable i ètic de la IA i l'impacte real en l'atenció de les persones. Així doncs, són molts els reptes organitzatius, tecnològics i ètics es dibuixen en aquest escenari cada vegada més digitalitzat i encarat a la IA.

    L'altra part central de l'acte va ser la presentació de cinc casos d'ús en teleassistència. Antoni Gilabert va moderar les presentacions, que van servir per veure com el concepte de telemedicina s'aplica a la pràctica. En primer lloc, Sònia Ruiz, metgessa especialista en cardiologia i cap de la unitat d’insuficiència cardíaca de l’Hospital del Mar, va explicar que fan un seguiment de sis mesos instal·lant diferents dispositius -tauleta, bàscula i tensiòmetre- al domicili del pacient per poder rebre dades seves diàriament. Així, poden saber com està el pacient i poden ajustar el tractament. Quan acaba aquest seguiment, valoren els resultats i la resposta al tractament, i decideixen quin seguiment portarà el pacient a partir d'aquell moment: si ha de ser hospitalari o haurà de passar a l'Atenció Primària. Ruiz també va subratllar alguns dels èxits de la telemedicina, com ara el contacte freqüent entre infermeria i pacient o cuidador, el fet d'evitar desplaçaments o l'actualització freqüent d'algoritmes.

    La segona exposició va ser de Marga Giménez, metgessa especialista en endocrinologia i nutrició i cap de la Unitat de Diabetis de l’Hospital Clínic de Barcelona. Giménez va explicar que, davant de casos de Diabetis de tipus 1, van crear una eina per extreure informació i dades que els pacients reporten a través d'una aplicació, i el sistema fa una classificació en cinc categories de perill. Ara estan en una fase de veure com ha anat i s'haurà de veure si ho poden incorporar per casos amb altres tipus de diabetis.

    Per altra banda, Yolima Cossio, metgessa, directora d’estratègia digital i dades de l’Hospital Sant Joan de Déu va presentar el programa 'Únicas: rares però no invisibles', un projecte que neix de la necessitat de donar resposta al gran nombre de pacients amb malalties rares o sense diagnòstic. Cal tenir en compte que de tota la gent que pateix aquestes malalties, un 70% són nens i nenes. És un model d'atenció personalitzada en xarxa, perquè tots els nens i nenes amb aquest tipus de malalties tinguin les mateixes oportunitats d'atenció i tractament. Cossio va puntualitzar que treballen amb la filosofia de 'el que s'ha de desplaçar és el coneixement i les dades, no les famílies dels nens i nenes'. D'aquesta manera, es pot localitzar el pacient per tenir un millor control i tractament, i es fa front a la dispersió geogràfica, els desplaçaments repetits i la soledat de famílies i professionals.

    Carmen Rios, cofundadora i CEO de Doctomatic, va expressar la necessitat 'd'unificar la dada'. Doctomatic s'encarrega de transformar les imatges de dispositius mèdics en dades de salut processables. El seu sistema basat en la IA processa milions d'imatges per segon amb gran precisió, proporcionant als professionals de la salut informació en temps real des de qualsevol dispositiu de monitoratge no invasiu.

    Finalment, Rafael Gotsens, director mèdic internacional a Teladoc Health, va presentar l'empresa, que és un referent mundial en atenció mèdica virtual. Des de Teladoc Health, acceleren el procés d'adopció de l'atenció mèdica virtual, ajudant a més persones a poder accedir a cures mèdiques d'alta qualitat. Ofereixen atenció mèdica a països de tot el món i es basen en la telemedicina i l'atenció mèdica domiciliària.

    Després de les presentacions, Jaume Raventós, gerent de l'Hospital del Mar, es va encarregar de cloure l'acte i va subratllar que 'encara hi ha molta feina a fer amb els comitès d'ètica, però m'agrada ser optimista: és ara o mai'.

    Després d'aquest Cafè GIPS, el GIPS ja prepara el segon de l'any. Serà el pròxim dimecres 18 de febrer, des del Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP), i s'hi compartiran experiències sobre el marc de les 3R i models alternatius a l'experimentació amb animals.