Aquest web utilitza cookies que permeten el funcionament i la prestació dels serveis del web així com cookies analítiques i de sessió que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. Clica AQUÍ per a mes informació o per a canviar la configuració de les cookies
Pots acceptar les cookies d’anàlisi prement ACCEPTAR o REBUTJAR
La 5a Jornada Anual del GIPS parla de tecnologia i salut des del COEIC
Data Publicació: 29 de juny de 2026 a les 11:58
El GIPS va celebrar, el passat 18 de juliol, la seva 5a Jornada Anual, enguany des del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya. Aquesta edició tenia com a títol 'Tecnologia i salut: integrant innovació i talent al sistema sanitari', i estava organitzada conjuntament amb el COEIC, la Societat Catalana de Gestió Sanitària, Fenin, l'Àrea d'Innovació i Emprenedoria del Col·legi de Metges de Barcelona i Xartec Salut, i comptava amb el suport del Grup Med i NTT Data.
En aquesta ocasió, la trobada va servir per debatre sobre la incorporació de tecnologia innovadora al sistema sanitari, així com sobre el seu manteniment i possibles nous models de compra. A més a més, es va debatre com podem promoure la incorporació de professionals “GIPS” al sistema sanitari i la retenció del talent, i es van presentar casos d’èxit de projectes tecnològics a l’àmbit sanitari amb especial èmfasi en la necessària interdisciplinarietat per dur-los a terme.
La jornada, que anava dirigida a professionals de la salut, professionals vinculats amb la salut amb perfils més científics i/o tecnològics i gestors sanitaris, va començar amb la benvinguda institucional. 'Hem de visibilitzar el paper que tenen els enginyers als centres sanitaris per ajudar als professionals de la salut', va puntualitzar Marc Pérez Pey, enginyer industrial, president de la Comissió d’Enginyers de la Salut del COEICi president Fenin Catalunya. Per la seva banda, Elvira Bisbe, presidenta del CoMB, va destacar que 'al segle XXI, amb l'aparició de noves eines digitals i noves formes d'organització, necessitem professionals capaços de treballar plegats i entendre els problemes que se'ns presenten, i això és el que representa el GIPS'. Bisbe també va subratllar que la innovació és quelcom que no depèn només de la tecnologia, sinó que també depèn de les persones i això és clau. 'Hi ha d'haver professionals capaços de donar solucions a necessitats reals', va concloure la presidenta del CoMB. Finalment, Clara Prats, física, catedràtica de la UPC i presidenta de la Junta Directiva del GIPS; va fer un recorregut històric per la trajectòria del GIPS, va mencionar les anteriors jornades anuals i els Cafès GIPS, i va presentar la sessió d'enguany.
Després de la benvinguda, va tenir lloc la inspiradora conferència 'El mapa de l'enginyer en l'àmbit de la salut a Catalunya', a càrrec de Néstor Muñoz i Magda Piqué, membres de la Comissió d’Enginyers de la Salut del COEIC. La salut és la 'nova indústria complexa', que cada dia està movent més diners, està atraient més talent i innovació, i és un sector a l'alça. Muñoz i Piqué, a través d'una activitat interactiva, van presentar un estudi preliminar del perfil dels professionals que treballen a hospitals. La intenció és que aquest estudi generi una atracció per aprofundir i aclarir quants enginyers hi ha i què estan fent o amb què poden col·laborar amb diferents professionals sanitaris. A més a més, també van presentar la Comissió, que ha complert sis anys.
En aquest punt, la jornada es va dividir i els assistents podien escollir entre dues sessions paral·leles, on es presentaven diferents casos d'èxit de projectes tecnològics a l’àmbit sanitari amb especial èmfasi en la interdisciplinarietat per dur-los a terme. Tots ells, casos amb impacte i capacitat transformadora del sistema. El primer bloc, presentat per Néstor Muñoz i Caterina Vidal, membres de la Comissió d’Enginyers de la Salut del COEIC, va presentar quatre casos d'èxit que parlen de la interdisciplinarietat i el treball col·laboratiu, i molts d'ells també es basen en la Intel·ligència Artificial, cada vegada més present en el món de la salut.
Un exemple va ser precisament aplicar la IA als informes d'alta (IAIA), presentat per Carles Rúbies, llicenciat en matemàtiques i CIO de l’Hospital de Granollers; i Lourdes Gabarró, metgessa especialista en medicina interna, directora mèdica de l’Hospital de Granollers. Bàsicament, es basa a millorar la metodologia de redacció i resultats dels informes d'alta (millora de la qualitat de redacció, elimina la confusió entre idiomes i millora la comprensió cap al client de l'informe, que al final és un altre metge. Fa dos anys que ho han començat a desenvolupar, amb un equip interdisciplinari, i tenen indicadors numèrics de resultats molt clars.
Un altre cas era Livercolor, una nova eina d'Intel·ligència Artificial que ajuda a detectar si un fetge és útil per trasplantar. Livercolor fa servir fotografies dels fetges per analitzar la tonalitat del color groc i la textura del teixit, relacionats amb el nivell de greix que poden malmetre l'òrgan i provocar que no sigui apte per al pacient. L'objectiu d'aquesta eina és millorar l'índex de fetges que són aptes per al trasplantament. La presentació va anar a càrrec de Gemma Piella, enginyera de telecomunicació, professora de la UPF; i Concepción Gómez Gavara, cirurgiana del Servei de Cirurgia Hepatobiliopancreàtica i Trasplantaments de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora de l’àrea de Malalties Digestives i Hepàtiques del VHIR.
Per altra banda, David Ruiz, Project Manager a NTT Data; i Laura Carbonell, infermera especialitzada en medicina transfusional i teràpies avançades del Banc de Sang i Teixits, van presentar el tercer cas d'impacte, amb una voluntat transformadora del procés de transfusió sanguini, millorant la seguretat del pacient, l'eficiència del procediment i evitar errors. És un projecte que fa quatre anys que fan i hi ha una gran quantitat de tecnologia de dades al darrere.
El darrer exemple del primer bloc, molt diferent dels anteriors, es va basar en el desenvolupament d'un dispositiu mèdicper extracció de mostra de saliva en pacient no col·laboratiu. És el cas de The Smart Lollipop, un dispositiu mèdic en forma de piruleta desenvolupat per a la recol·lecció de mostres de saliva amb finalitats diagnòstiques i de monitoratge de diferents patologies. Aquesta eina està inspirada en un caramel que estimula la generació de saliva, i dissenyada per recollir una gran quantitat de saliva en poc temps. El cas d'èxit el van presentar Diana Ballart, CEO i cofundadora de The Smart Lollipop; i Roger Garcia, pediatre i director mèdic a The Smart Lollipop.
El segon bloc dels casos d'èxit el va presentar Magda Piqué, membre de la Comissió d’Enginyers de la Salut del COEIC, i va consistir en cinc casos de cinc orígens diferents: un spin-off, un CAP, un hospital, una xarxa d'hospitals (l'ICS) i una xarxa encara més gran (el SISCAT).
En primer lloc, Ferran Marqués, enginyer de telecomunicació i professor de la UPC; i Laura Pons, metgessa especialista en anatomia patològica a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; van explicar els algorismes d'anàlisi d'imatge en el projecte Digipatics tres anys després del desplegament. Digipatics és un projecte d'optimització del diagnòstic anatomopatòleg en xarxa als hospitals de l'ICS a través de la digitalització i eines d'Intel·ligència Artificial.
Carlos Gallego, director de salut digital de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI); i Josep Munuera, radiòleg, vicepresident de la Societat Catalana de Radiologia; van presentar procés avançat d'imatge mèdica en xarxa. Des de l'IDI, van rebre fa un any i mig des del Govern, l'encàrrec de començar a prestar el servei de salut digital per tot el SISCAT. Així doncs, des de l'IDI treballen en dues línies: la línia tradicional de diagnòstic per la imatge i medicina nuclear i la línia de salut digital, des d'on assumeixen la responsabilitat de totes les plataformes transversals del sistema de salut digital.
La spin-off OneCareAI desenvolupa una solució específica per a la prevenció de l'ictus sistèmic. Davide Cirillo, biotecnòleg, cap d’unitat al Barcelona Supercomputing Center i cofundador de OneCareAI; i Daniele Lezzi, enginyer informàtic, investigador al Barcelona Supercomputing Center i cofundador de OneCareAI; van explicar com aquesta eina analitza dades i biomarcadors moleculars amb IA i computació d'alt rendiment per detectar la fibril·lació auricular silenciosa, que és la principal causa prevenible de l'ictus cardioembòlic.
La quarta presentació va anar a càrrec de Josep Munuera i Inés del Val, enginyera biomèdica i responsable de l’estratègia i implementació d’IA3 de l’Hospital deSanta Creu i Sant Pau, que van exposar IA3 (Intel·ligència Artificial, imatge avançada i estratègia). IA3 és un grup d'investigació transversal dedicat a integrar la IA a la pràctica clínica, i té com a objectiu millorar la precisió diagnòstica i personalitzar els tractaments mèdics mitjançant l'ús de tecnologia avançada.
Finalment, Mercedes de la Cruz, pediatra a l'Equip d’Atenció Primària de Súria i Institut Català de la Salut; i Edgar Sanjuan, fundador i CEO d’Emogg Analytics; van explicar que, des del CAP de Súria fan un estudi, a través de l'eina Emogg Analytics, per intentar acompanyar el diagnòstic en la reacció primerenca de l'espectre de l'autisme. Emogg Analytics s'encarrega de transformar la resposta emocional en dades objectives i accionables, per ajudar a mesurar l'impacte real.
Després de veure els casos d'èxit, Caterina Vidal, enginyera industrial i membre de la Comissió d’Enginyers de la Salut del COEIC i de laSocietat Catalana de Salut Digital; i Georgina Vidal, enginyera biomèdica, responsable d’innovació i qualitat a Biorem i membre de la junta directiva de l’Associació GIPS; van fer un resum dels casos i unes conclusions. D'aquesta manera, tots els assistents van poder conèixer els casos d'èxit del bloc on no havien assistit. Entre altres, Georgina Vidal va destacar que 'tots els casos han mirat cap a la xarxa, entesa com una xarxa d'institucions, i això també va acompanyat d'una mirada a la sostenibilitat'.
L'última gran part de la jornada va ser una taula rodona sobre la incorporació de tecnologia als centres sanitaris. Carmen Carmona, enginyera industrial, directora d’Infraestructures i Medi Ambient al Consorci Sanitari de Terrassa i membre de la junta de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, es va encarregar d'introduir-la i moderar-la. Hi van participar David Castillo, advocat i director del departament legal i compliance a Fenin; Miquel Arrufat, director de gestió de l’ICS; Núria Castany, project manager del programa PASS de BIOCAT; i Ramon Maspons, enginyer industrial, director d’innovació i prospectiva de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya.
A la taula, on es van tocar temes molt interessants, es va destacar que 'hi ha la necessitat que la tecnologia que tingui un alt impacte pugui incorporar-se al sistema de salut de la manera més ràpida possible'. David Castillo, per exemple, va puntualitzar que 'la innovació i el desenvolupament van molt més ràpid del que l'administració és capaç de suportar, i això dificulta la incorporació de tecnologies innovadores al sistema'. També es va fer èmfasi en la idea que el sector de la salut està profundament lligat a la innovació i a la inversió econòmica.
Ramon Maspons va posar de manifest que s'ha d'incorporar la tecnologia adequada de manera adequada i de forma sostenible. A més, va destacar tres criteris per incorporar tecnologia al sistema sanitari. Ens hem de fer tres preguntes, en primer lloc, si funciona i, per tant, hi ha evidència clínica, és segura i millora resultats de salut. En segon lloc, si crea valor. I, finalment, si és adoptable i es poden formar els professionals i crear infraestructures, entre altres.
Finalment, Clara Prats va tancar la jornada agraint l'assistència i destacant que 'em quedo amb el treball en xarxa a escales i nivells diferents. Això implica col·laborar, compartir i confiar; paraules que ens acompanyen en el dia a dia professional'.
