Actualitat

'Vivim un moment clau des de fa anys, amb l'entrada de la tecnologia en l'àmbit de la salut'. Així començava la benvinguda Clara Prats, presidenta de la Junta Directiva del GIPS, que va fer una breu introducció del panorama que estem vivint, amb l'entrada de la IA a gran velocitat i l'aparició de diferents reptes que s'han d'abordar. Seguidament, Ana Ripoll, presidenta de Bioinformàtics Barcelona, va destacar l'esperit col·laboratiu del sector: 'l'entrada de la IA en salut és una nova manera d'entendre la medicina, la recerca i la gestió del coneixement. Necessitem connectar universitats, centres de recerca i hospitals per tal de crear ponts entre el món científic i el clínic'.

Carlos Sisternas, conseller tècnic de Fenin Catalunya, va fer èmfasi en els riscos dels algoritmes i va destacar que 'calen protocols i regulacions per tractar temes com la governança de dades o la privacitat'. Finalment, Elvira Bisbe, presidenta del CoMB, va tancar la benvinguda, fent una crida a estar preparats pel canvi: 'la irrupció de la IA canvia radicalment la manera de relacionar-se entre metge i pacient. Els metges tenim un paper clau i central en aquesta transformació'. Bisbe va afegir que 'les eines de la IA han d'obeir a les necessitats reals del sistema'.

Després de la benvinguda, es van celebrar cinc ponències que van tocar diferents aspectes que giren al voltant de la IA. En primer lloc, Santiago Andrés Frid, metge endocrinòleg, especialista en informàtica en salut i cap de l'àrea de projectes del servei d'informàtica de l'Hospital Clínic de Barcelona, va parlar de dades i IA. Frid va destacar que la manera en com es dissenya la recollida de dades impacta directament en com s'interpreten i s'analitzen, i va subratllar que 'les dades depenen del temps, l'observador i la certesa'. A més, a més, va alertar del 'repte enorme per la gent que s'està formant', una idea que es va anar repetint al llarg de tota la jornada.

La segona ponència va anar a càrrec de Jordi Vitrià, informàtic i professor del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona. Vitrià va parlar de la IA com a tecnologia habilitadora en salut. 'Quan parlem d'IA en salut, ens referim a l'aplicació de sistemes informàtics capaços d'entendre de dades per donar suport a millorar processos clínics assistencials i de recerca'. També va distingir entre la IA personal (instrument de suport directe al professional per tota mena de tasques) i la IA organitzativa (eina de planificació, gestió i optimització del sistema de salut). Vitrià va concloure destacant que la IA no ha de substituir la pràctica mèdica i que 'cal saber quan, com i per què fer-la servir. La IA no serà el protagonista de la sanitat del futur, hi serà com a tecnologia invisible, la sanitat seguirà estant formada per persones i es regirà per la confiança i l'ètica'.

La trobada també va tocar aspectes de caràcter més ètic. I ho va fer de la mà de David Casacuberta, filòsof i professor del departament de Filosofia de la Unviersitat Autònoma de Barcelona, que va començar la seva intervenció distingint entre ètica i legalitat: 'l'ètica ens intenta orientar sobre uns valors centrals i aclareix el perquè, mentre que la legalitat ens diu com'. Casacuberta va fer èmfasi en els reptes ètics de l'ús de la IA, destacant la confiança. 'És el problema central. Han de ser sistemes acceptats pels pacients i pel sistema sanitari. Tradicionalment, els algoritmes els feien persones i es podien explicar, perquè eren de codi obert. Ara, tenim una manca d'explicabilitat', va sentenciar. Altres riscos que va anomenar van ser la manipulació, l'erosió de la privacitat o la disminució de la interacció entre metge i pacient. Però també va parlar d'oportunitats, com per exemple una millor informació sobre l'estat del pacient o disposar d'un assistent de salut virtual.

Mònica Navarro-Michel, advocada, professora del Departament de Dret Privat de la Universitat de Barcelona i directora de l'institut de recerca TransJus, va protagonitzar una ponència sobre 'responsabilitat per l'ús de la IA en salut'. L'advocada va destacar que 'perquè una IA sigui un producte sanitari, ha de tenir una finalitat mèdica (diagnòstic, prevenció, seguiment, tractament, etc.)'. En la línia de la intervenció de Casacuberta, Navarro-Michel va subratllar que 'un dels reptes és que no sabem com decideix la IA'. 'Fa un efecte de 'caixa negra' i, en la mesura del possible, la IA hauria de ser explicable', va destacar. Jurídicament, és important que qui utilitzi la IA sàpiga quins paràmetres ha tingut en compte, així s'incrementarà la confiança en aquesta nova tecnologia. 'La manca de transparència, doncs, pot arribar a ser un obstacle. I la IA té un potencial per elevar la qualitat del sistema sanitari', va concloure Navarro-Michel.

L'última ponència abans de les taules de debat va ser per Joan Guanyabens, director de la Fundació TIC Salut Social, que es va mostrar molt crític amb l'entrada de la IA. 'Estem davant d'una eina molt potent, però molt delicada i perillosa', va alertar a l'inici de la seva intervenció. Guanyabens va anomenar una sèrie de riscos, com ara la desinformació, la salut mental, l'afectació de les capacitats cognitives o l'abús laboral, però va subratllar que el problema més greu és que 'no tenim el control i no ho podem aturar, perquè hi ha avenços continuats dia rere dia'. També va avisar de l'elevat risc que hi ha si l'interès econòmic passa per damunt de la seguretat, i va fer una crida a regular bé l'ús de la IA exigint transparència, establint un marc regulatori, retirant incentius econòmics i donant suport als investigadors que treballin per la seguretat. Finalment, Guanyabens va presentar el programa de Salut sobre IA, on es recullen una sèrie de reptes d'IA en salut, i va posar uns quants exemples que s'han posat en marxa i que serveixen per optimitzar processos i disminuir les llistes d'espera.

Després de les ponències es van celebrar dues taules de debat. La primera va anar sobre necessitats formatives per a professionals de la salut i per a desenvolupadors d'IA, i va estar moderada per Georgina Vidal-Gavilán, enginyera biomèdica, responsable d'innovació i qualitat a Biorem i membre de la junta directiva del GIPS. En el debat hi van intervenir Xavier Solé, facultatiu especialista en bioinformàtica clínica, CORE Biologia Molecular a l'Hospital Clínic de Barcelona; Alex Perera, físic, catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya, director de l'Institut de Recerca i Innovació en salut i membre de la junta directiva de Bioinformàtics Barcelona; i Iolanda Jordan, cap de crítics, adjunta a la direcció mèdica a l'Hospital Sant Joan de Déu i membre de la junta directiva del GIPS. Entre altres, es van tocar temes com ara quins professionals han de rebre formació en IA i que la formació arribi a la societat, però sobretot es va fer èmfasi en la necessitat de fer una formació des de l'inici i perpètua. A més a més, els participants van destacar la importància del tracte humà: 'la IA no podrà substituir l'empatia i el tracte directe amb els pacients'.

La segona taula rodona, que va estar moderada per Oscar Càmara, coordinador d'enginyeria biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra i membre de la junta directiva del GIPS, i va tractar de la incorporació dels professionals necessaris en aquest nou panorama. Hi van participar Xènia Acebes, directora assistencial de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau; Marc Sales, enginyer industrial i membre de la Comissió de Salut del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya; Anna Benavent, directora d'estratègia digital i dades de la Corporació Sanitària Parc Taulí i consultora de dades de salut de la Fundació TIC Salut Social; i Carles Pla, cap de l'àrea de desenvolupament i gestió del talent i direcció de persones de l'Institut Català de la Salut. En aquest debat també es va destacar la importància de la formació continuada i l'aprenentatge continu en noves tecnologies, i l'aparició de nous perfils de professionals, entre altres.

La part final de la jornada va consistir en les presentacions de diferents casos d'èxit d'aplicacions pràctiques d''IA en salut. Georgina Sorrosal, directora de l'Àrea d'Innovació i Emprenedoria del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, va presentar els diferents casos, que estaven dividits en quatre blocs; hospitals, empreses, atenció primària i startups.

Dins la categoria d'hospitals hi va haver dues presentacions. La primera va anar a càrrec de Patrícia García, Senior Data Scientist a l'Hospital Sant Joan de Déu, que va començar explicant que les cardiopaties congènites 'són malalties complexes amb un gran impacte sanitari i social', per, posteriorment, presentar l'àrea eCare de l'hospital, que es va obrir l'any 2020 per monitorar els pacients amb cardiopaties congènites i predir el deteriorament clínic. Per altra banda, José Raul Herance, cap del grup de recerca en imatge mèdica i molecular a Vall d'Hebron Institut de Recerca, va parlar d'una aplicació que calcula la resistència a la insulina i el risc cardiovascular dels pacients que pateixen diabetis. Herance també va destacar que 'la IA està transformant la imatge mèdica i hi ha una enorme evolució en el processament de la imatge' i que 'la IA permet automatitzar processos i guanyar temps per perfeccionar la medicina'.

Seguidament, va ser el torn de les presentacions d'empreses. La primera, de Claudia Sánchez, Data Scientist i consultora especialista en Health & Social Care a NTT DATA Europe & Latam, que va exposar diferents exemples, com ara InnovaChat, una IA generativa per facilitar l'extracció i explotació d'informació de bases de dades, que és un procés complex. Després, Joan Ferrer, director d'IT & Digital de la Regió d'Europa Occidental, Orient Mitjà i Àfrica a Hartmann, va presentar una màquina de comandes: 'ens basem en l'històric de comandes, campanyes i quotes de mercat, i la IA ens genera propostes de comandes pels clients'. L'última presentació d'empreses va ser de Joan Solé, managing business leader a Medidedàlia, que va presentar l'empresa i una de les seves eines, Craiteria, basat en el cas de l'Hospital Clínic, que rep unes 200.000 respostes de satisfacció anuals. 'Amb Craiteria, la IA analitza els comentaris de satisfacció, suggereix un missatge de resposta pels pacients i recomana accions específiques. Així, passem del feedback a la millora assistencial', va subratllar Solé.

Dins la categoria d'atenció primària, Josep Vidal-Alaball, coordinador de la unitat de recerca i innovació de la Catalunya Central, Institut Català de la Salut / IDIAP Jordi Gol, va exposar Relisten, un sistema de transcripció a la consulta que fa que 'ens estalviem la meitat del temps que estaríem escrivint i entre un 9% i un 15% del temps a la consulta'. A més a més, Alaball va destacar que 'el sistema és capaç de distingir els diferents problemes' i va concloure que la satisfacció dels pacients és molt elevada.

Finalment, va ser el torn de quatre startups, que van presentar els seus projectes innovadors. En primer lloc, Pau Rodríguez, CEO de MeThinks AI, va parlar d'una solució per reduir el temps de tractament de l'ictus a qualsevol hospital mitjançant l'anàlisi de dades mèdiques sense la necessitat d'utilitzar tècniques més avançades. 'L'ictus és un gran problema a escala mundial, 30 minuts pot fer que un pacient pugui caminar o parlar per sempre', va sentenciar Rodríguez. Per la seva part, Sergi Valverde, DEO i cofundador de Tensor Medical, va presentar una plataforma d'IA generativa per processar qualsevol imatge de qualsevol hospital, i va posar l'exemple de l'esclerosi múltiple: 'aconseguim optimitzar processos i augmentar la qualitat de vida dels pacients'. Judit Giró, CEO i cofundadora de BlueBox, va explicar una eina per, a través d'una mostra d'orina, detectar càncers de mama que podrien passar desapercebuts. Finalment, Eduard Otero, emprenedor de One Shot, va parlar del seu projecte, que es basa en una biòpsia digital pel cribratge i caracterització del càncer de pulmó, integrant radiòmica, dades genòmiques i clíniques.

La jornada va ser un èxit rotund i va servir per posar sobre la taula reptes, oportunitats i problemàtiques relacionades amb la incorporació de la IA en l'àmbit de la salut. La IA és una nova tecnologia que ha entrat al sistema i evoluciona a passes de gegant, i els professionals s'han d'adaptar i prendre mesures per fer-ne un bon ús, per tal que pugui optimitzar processos i disminuir els temps d'espera i de tractament per tal de millorar la salut de la societat.