El Cafè GIPS es desplaça a Lleida per parlar de salut digital

El Col·legi de Metges de Lleida va ser l'escenari, el passat 16 d'octubre, d'un nou Cafè GIPS. En aquesta ocasió, sota el títol 'salut digital a Lleida', es van explorar les possibilitats de la tecnologia i l'enginyeria per tal de millorar el sistema sanitari. Els assistents van poder conèixer diverses iniciatives de transformació digital en l'àmbit sanitari, totes elles enfocades a potenciar la qualitat assistencial i a facilitar la provisió de serveis sanitaris arreu del territori de Lleida. A més a més, es va reiterar la necessitat de treballar des de la interdisciplinarietat, un dels pals de paller del GIPS, per tal d'aconseguir els objectius proposats i navegar cap a una sanitat més propera, eficaç i adaptada als nous reptes tecnològics, en un món que evoluciona a passes de gegant.

L'acte, que estava organitzat conjuntament amb el Col·legi Oficial de Metges de Lleida i Enginyers Industrials de Catalunya, va començar amb la benvinguda institucional, a càrrec de Maria Chiné, vicepresidenta del COMLL: Georgina Vidal, membre de la junta directiva de l'Associació GIPS i coordinadora dels Cafès GIPS; i Guillem Boira, president de la demarcació de Lleida del COEIC. Chiné va destacar la idea de connectar el territori per tal d'arribar a l'equitat territorial, per tal que els ciutadans puguin gaudir de les mateixes oportunitats. Per altra banda, Boira va fer èmfasi en la importància de treballar conjuntament i va remarcar que 'sense enginyeria i innovació seria complicat que el sector sanitari estigués al punt actual, de la mateixa manera que sense professionals sanitaris, les innovacions tecnològiques no servirien per a res'. Finalment, Vidal es va encarregar de fer un recorregut cronològic de la història del GIPS i en va subratllar els objectius i les línies de treball: 'el GIPS va néixer amb la intenció d'acollir i unir els professionals, que s'han de comunicar i ajudar'.

La part central de l'acte van ser les presentacions, i un posterior debat, de diferents casos d'èxit on l'aplicació de la tecnologia i l'enginyeria han permès una millora del sistema sanitari. Ricard López, delegat del GIPS per la junta de govern del COMLL; i Caterina Vidal, membre de la Comissió de Salut del COEIC, van ser els moderadors i els encarregats de presentar cada ponent.

En primer lloc, Francesc Purroy, director clínic territorial de neurologia, va explicar el cas del teleictus. Aquest sistema de telemedicina consisteix que un hospital gran de referència es pugui connectar a hospitals més petits per tal que un neuròleg pugui avaluar el pacient sense estar al mateix lloc. Això afavoreix el pronòstic del pacient, ja que l'atenció ràpida és una condició indispensable perquè les conseqüències d'haver patit un ictus siguin menys greus. Purroy va destacar que 'és un sistema que funciona molt bé i ja ha estat exportat a altres països'.

Seguidament, Oriol Yuguero, cap d'urgències de l'Hospital Arnau de Vilanova, va parlar de l'eina de triatge Mediktor, una eina que serveix per avaluar els símptomes del pacient a través de la IA, abans de derivar-lo amb l'especialista adequat. Així doncs, els pacients amb un nivell de complexitat de 4 o 5, reben una tauleta i contesten unes preguntes. Funciona com un assistent que interpreta la descripció dels símptomes i, a partir de la informació recollida, proposa possibles condicions de salut i aconsella a l'usuari si ha de dirigir-se a urgències o a una consulta mèdica.

Maria José Pelegay, cap d'obstetrícia de l'Hospital Arnau de Vilanova, va exposar el projecte de partograma, que és una eina gràfica molt útil que s'utilitza per monitorar i controlar el progrés del treball dels parts, registrant de manera continuada diferents paràmetres. Entre altres elements, el partograma registra la freqüència cardíaca del bebè i un resum de tota l'exploració del part.

Per altra banda, Rosa Martí, cap de la secció de dermatologia de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova, va presentar el sistema de teledermatologia, que serveix per evitar el desplaçament dels pacients i reduir les llistes d'espera. Martí va destacar una 'elevada capacitat de resolució' i va subratllar que 'el 2024, la mitjana de dies d'espera de la resposta va ser de només 5,9'.

Finalment, va tenir lloc la intervenció de Josep Marín, enginyer industrial, director d'infraestructures i serveis generals de Sant Joan de Déu Terres de Lleida, que va donar valor a 'una enginyeria invisible, però essencial, que està al darrere de la part sanitària' i que permet fer diagnòstics remots, consultes virtuals, disposar d'una comunicació senzilla entre professionals i pacients, etc. Marín també va destacar que ens trobem davant d'una 'revolució tecnològica imparable i inevitable'.

Amb aquest Cafè GIPS, l'Associació es desplaça per primera vegada a les terres de Lleida. El GIPS es prepara ara per la celebració de la 'Jornada d'IA en salut', prevista pel pròxim 29 d'octubre.