Actualitat

L'Associació GIPS ha celebrat aquest dimarts la seva Jornada Anual d'aquest 2025, des del Parc Científic de Barcelona, i conjuntament amb l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), que ha estat el coorganitzador. Enguany, l'acte ha tractat sobre la recerca translacional en tecnologia i salut, i ha servit per subratllar la importància d'unir forces entre ciència i clínica. Aquesta col·laboració multidisciplinària és essencial per avançar cap a una salut més innovadora i eficaç. Durant la jornada, s'han presentat diferents casos d'èxit que reafirmen la necessitat d'aquestes col·laboracions, i s'han generat debats interessants sobre diferents temes relacionats amb la recerca, la tecnologia, la ciència i la salut.

A l'inici de la jornada, Josep Samitier, director de l'IBEC; i Elvira Bisbe, presidenta del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, s'han encarregat de donar la benvinguda de caràcter més institucional, i han subratllat una missió molt clara: la necessitat de crear sinergies reals entre professionals que treballen per la salut des de diferents òptiques. Bisbe ha donat les gràcies als assistents i ha puntualitzat que 'el GIPS ha estat capaç de consolidar una comunitat i no ha parat de fer coses' i ha destacat els convenis amb altres institucions o la creació del quadern de bona praxi sobre tecnologia mèdica innovadora.

A continuació, Clara Prats, física i presidenta de l'Associació GIPS, s'ha encarregat de presentar el grup, fent un recorregut per la seva història i explicant els objectius i les línies de treball. Prats ha citat al professor i investigador Jorge Wagensberg, que deia que 'la interdisciplinarietat no consisteix a creuar resultats finals, sinó idees nues', i ha destacat que 'la gran revolució tecnològica dels segles XX i XXI ha portat molts beneficis sobre la salut de les persones, i el GIPS neix en aquest context'. També ha fet èmfasi en la feina que es fa des del grup, i ha destacat la importància dels Cafès GIPS, que ja es consideren actes 'marca de la casa'.

El primer punt fort de la jornada ha estat la conferència de Teresa Sanchis, cap d'estratègia de l'IBEC, que ha parlat sobre 'com fomentar la recerca translacional en bioenginyeria' i com passar de la recerca bàsica a l'aplicació clínica'. Sanchis ha explicat les bases de la bioenginyeria -que està transformant la medicina actual i futura- i ha presentat l'IBEC i les diferents àrees d'expertesa. A més, ha parlat de 3 aplicacions principals: bioenginyeria per teràpies avançades, bioenginyeria per a una medicina de precisió i salut global i pandèmies. 'L'IBEC se situa dins el paradigma de la interdisciplinarietat, és indispensable establir ponts per col·laborar amb tots els actors de l'ecosistema', ha assenyalat Sanchis. Finalment, també ha parlat de programes, coordinats per l'IBEC, que tenen com a objectiu desenvolupar solucions basades en la biotecnologia aplicada a la salut: Nanomed i el Plan Complementario de Biotecnología Aplicada a la Salud.

Seguidament, s'han presentat 6 casos molt interessant que posen de manifest l'èxit de les col·laboracions i la complementació entre la ciència i la tecnologia, i la clínica. En cada una de les presentacions hi ha participat un professional de l'àmbit mèdic, juntament amb un professional d'un altre sector, com per exemple l'enginyeria.

El primer l'han presentat Lucas Krauel, cirurgià en oncologia pediàtrica a la Unitat 3D de l'Hospital Sant Joan de Déu; i Felip Fenollosa, director d'R+D estratègica a CIM UPC, i ha estat 3DSURGHELP, un simulador per cirurgia pediàtrica complexa. Aquest projecte té com a principal objectiu estudiar l'ús de la realitat virtual i augmentada i la impressió 3D per a la planificació quirúrgica de cirurgies delicades en oncologia pediàtrica. D'aquesta manera, la simulació física i virtual ajuda els cirurgians pediàtrics a adquirir habilitats concretes per afrontar malalties poc comunes en nens, especialment el càncer. Tot això busca aconseguir unes intervencions amb menys possibilitats de complicacions i augmentar la probabilitat d'obtenir un resultat quirúrgic adequat per a cada diagnòstic.

Per altra banda, Xavier Gallart, cap de Pec Proteomics Research Group (+PPRG) a l'Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLLEIDA); i Aida Serra, investigadora Ramon y Cajal a l'IRBLLEIDA i professora adjunta a la Universitat de Lleida, han explicat EVBRAINTARGET. Consisteix en una plataforma d'administració de compostos de pròxima generació per a la seva alliberació al sistema nerviós central. Així doncs, es basa a desenvolupar noves teràpies per tractar el sistema nerviós central, treballant amb una sèrie de nanovectors -que anomenen vesícules extracel·lulars-, concretament els que s'extreuen de productes alimentaris. En aquests vectors hi encapsulen diferents fàrmacs de la indústria mèdica, augmentant així la seva eficàcia i millorant la qualitat de vida de les persones malaltes.

El tercer cas d'èxit ha estat LENTI-UP, presentat per Manel Juan Otero, metge i cap del servei d'immunologia de l'Hospital Clínic de Barcelona; i Hugo Calderón, investigador postdoctoral a Leitat-Clinic-IDIBAPS. LENTI-UP és un projecte d'immunoteràpia avançada que optimitza la fabricació de vectors lentivirals per utilitzar en diferents teràpies cel·lulars d'immunoteràpia, per lluitar contra el càncer. Així doncs, aquestes teràpies, a diferència de la quimioteràpia i la radioteràpia, aprofiten l'especificitat del sistema immunitari per atacar tumors des de dins. Entre les diferents estratègies en immunoteràpia, destaca la teràpia amb receptor d'antíien quimèric (CAR-T), que ha demostrat ser una estratègia exitosa pel tractament de càncers hematològics. Això, sense cap mena de dubte, suposa un canvi de paradigma en oncologia.

Pau Sancho-Bru, líder del grup 'Plasticitat i reparació tissular en malalties hepàtiques' de l'IDIBAPS; i David Gómez, microbiòleg i investigador postdoctoral del grup 'Molecular Imaging for Precision Medicine' de l'IBEC, han explicat B-ORG. Aquest projecte consisteix a crear una plataforma d'organoides derivats de biòpsies hepàtiques (b-Orgs) per lluitar contra la malaltia hepàtica metabòlica. L'experiència clínica en la malaltia del fetge gras no alcohòlic amb tecnologies per generar b-Orgs derivats de pacients en diferents estadis, matrius biomimètiques, bioinformàtica i l'ús de la ressonància magnètica nuclear per hiperpolarització permetrà desenvolupar una plataforma ideal de cribratge de nous fàrmacs amb la finalitat d'implementar estratègies terapèutiques personalitzades per cada pacient.

Després va ser el torn de Mercedes de la Cruz, pediatra a l'Equip d'Atenció Primària de Súria (ICS); i Mireia Cigarrán, enginyera industrial i química, fundadora de l'empresa VRPharma, que van presentar un projecte de realitat virtual per reduir el dolor i l'ansietat en la vacunació pediàtrica. Amb l'objectiu d'humanitzar, van generar una plataforma amb diferents continguts de realitat virtual amb la intenció de disminuir el dolor abans, durant i després dels processos mèdics. És una proposta clínicament provada on els nens i nens veuen una nina, que viu en un entorn molt segur i amb molta llum, mentre els punxen. També treballen amb adults, en situacions a l'UCI, diàlisi, oncologia, etc. S'han fet diferents estudis que posen de manifest l'èxit del projecte. Per exemple, més del 90% dels pares i mares ho recomanarien.

Finalment, l'últim cas d'èxit l'han exposat Antonio Rodríguez Fernández, doctor en enginyeria biomèdica, professor lector de BIOMEC/IRIS (UPC); Carmen Beatriz Samitier Pastor, metgessa especialista en medicina física i rehabilitació i cap de servei a l'Hospital ASEPEYO; i Mariona Tolrà Campanyà, fisioterapeuta de l'Hospital ASEPEYO. Ells han explicat el desenvolupament d'un exoesquelet robòtic per ajudar a caminar a pacients amb lesions medul·lars. El dispositiu, que ha patit una gran evolució en els últims anys, ja es troba al mercat i a diferents clíniques de tota Europa.

A continuació, Núria Montserrat, consellera de recerca i universitats del Govern de la Generalitat de Catalunya, ha fet una intervenció, on ha destacat la importància de promoure una cultura del coneixement que treballi en xarxa. Montserrat ha fet èmfasi en els espais que connecten la clínica amb la recerca, i ha encoratjat a continuar liderant 'amb aquesta manera de fer tan pròpia'.

Després de la intervenció de la consellera, s'han celebrat 2 taules de debat. La primera ha tractat sobre com potenciar la recerca bàsica i clínica, i va comptar amb Antoni Plascència, director general de Recerca i Innovació del departament de Salut; Ester Risco, referent de recerca i innovació en cures i atenció domiciliària al Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí; Josep Vidal Alaball, coordinador de la unitat d'investigació i innovació de la Catalunya Central; i Carles Mas Moruno, professor agregat i investigador principal del grup de biomaterials, biomecànica i enginyeria de teixits de la UPC. Entre altres coses, s'ha parlat de transformar la salut, el paper de la recerca i la innovació com a eines transformadores del canvi, la interacció entre universitats, centres de recerca i pràctica clínica o la transferència del coneixement bàsic a la indústria i la societat.

La segona taula, que ha servit per debatre sobre les iniciatives europees per promoure la translació, ha estat moderada per Josep Samitier, i hi han participat Esther Arévalo, tècnica d'innovació a la Comissió Departamental d'Innovació i Transformació del Sistema de Salut; Julia García Prado, directora científica d'IGTP i investigadora d'Iriscaixa; Gonzalo Arévalo, director de relacions institucionals i internacionals de PERTE Salud de Vanguardia, Ministerio de Ciencia, Investigación y Universidades; i Felip Miralles, director de tecnologies de salut a Eurecat.

En finalitzar la jornada, els participats han tingut l'opció de visitar els laboratoris del Parc Científic de Barcelona, en una visita guiada organitzada per l'IBEC i Xartec Salut.

Després d'aquesta jornada, el GIPS ja prepara la seva activitat per a després de l'estiu. El 17 de setembre se celebrarà un Cafè GIPS amb FENIN, sobre la compra per valor; i pel 29 d'octubre està prevista una jornada per debatre sobre la intel·ligència artificial en salut.