El GIPS celebra la Segona Jornada Anual: ‘Tecnologia i salut: present i futur’

La trobada va ser un magnífic espai per posar en comú experiències i reflexions i va evidenciar que la salut avança amb la col·laboració necessària dels clínics amb professionals d’altres disciplines

El Grup Interdisciplinari de Professionals vinculats a la Salut (GIPS), creat ara fa un any pel Consell de Col·legis de Metges de Catalunya (CCMC) va celebrar el passat 14 de juny a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) la Segona Jornada Anual sota el títol Tecnologia i salut: present i futur. La trobada entre professionals de diferents disciplines va esdevenir un profitós espai per posar en comú reflexions, per conèixer experiències de col·laboració d’èxit que ja s’estan duent a terme i per debatre els principals reptes i oportunitats que les tecnologies emergents plantegen en l’àmbit de la salut. L’organització de la jornada va ser possible gràcies a la col·laboració amb la UPC, Xartec Salut, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, l’associació Bioinformàtics Barcelona i l’Àrea d’Emprenedoria del CoMB. Prop de 200 professionals de diferents àmbits i disciplines del coneixement i procedents de diverses institucions van seguir la jornada de manera presencial o online.

El president del CoMB, Jaume Padrós, i el rector de la UPC, Daniel Crespo, van donar la benvinguda a aquesta trobada, tot destacant la importància de generar espais per al diàleg i la reflexió entre els mons de la tecnologia i de la salut. Padrós va recordar que ens trobem en un moment en què les innovacions tecnològiques i la seva incorporació plantegen un “canvi de paradigma” en l’àmbit sanitari, ja que impliquen “noves maneres de treballar i de donar assistència a les persones, amb les implicacions ètiques que això suposa”. Segons Padrós, aquest escenari obliga a prendre moltes decisions i, per fer-ho, és necessari que els professionals implicats comparteixin no tan sols coneixement, sinó també una sèrie de valors sòlids.

Per la seva banda, Crespo va destacar que, actualment, l’àmbit de la salut ja suposa bona part de l’activitat de recerca a la UPC, amb el 20% dels treballs que s’hi duen a terme, el 13% de les publicacions o fins a un terç de les patents registrades. Crespo va augurar que aquesta activitat seguirà augmentant i va afirmar que, des de la UPC, aspiren a fer “aportacions rellevants per a la millora de la salut, especialment, de cara a un futur en què el repte serà viure més anys amb qualitat de vida”.

La presidenta del GIPS i professora de Física de la UPC, Clara Prats, va donar el tret de sortida a la jornada. Abans, però, va fer un repàs de l’activitat que ja ha dut a terme el GIPS i dels grups de treball que ha impulsat durant el seu primer any de vida. Prats va destacar totes les oportunitats d’interacció i col·laboració entre professionals, grups, institucions i empreses que s’han generat, va animar els assistents a fer-se membres del GIPS i va insistir en el repte de treballar plegats perquè “la implantació de les noves tecnologies en salut es faci de manera ètica i segura”.

A continuació, el físic i cap del Centre de Recerca d’Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC, Alexandre Perera, va donar pas a la presentació de diferents casos d’èxit de desenvolupament de projectes tecnològics en l’àmbit salut i, en algun casos, de creació de spin offs que han sorgit de la col·laboració entre clínics i professionals d’altres disciplines científico-tecnològiques (la jornada va incloure, de fet, una mostra paral·lela de diverses spin offs impulsades a Catalunya). Perera va destacar l’impacte econòmic i de creació de llocs de treball qualificats que té el sector de les spin offs, així com el seu paper en la retenció del talent.

Experiències d’èxit

IMPRESSIÓ 3D: TAILOR SURGERY. (Ferran Fillat, cirurgià expert en planificació quirúrgica en 3D, Hospital Parc Taulí/Hospital Clínic i Núria Monill, enginyera biomèdica, Tailor Surgery).

Tailor Surgery és una spin off sorgida de l’Hospital Parc Taulí que ofereix una plataforma digital per a cirurgia d’implantació de pròtesis (maluc, genoll, etc.). Gràcies a la tecnologia d’impressió 3D, dissenyen i produeixen pròtesis personalitzades i adaptades a cada pacient. La pròtesi s’adapta al pacient i no el pacient a la pròtesi, com passa a les intervencions convencionals. A banda d’una millora dels resultats clínics, s’aconsegueix reduir costos i un increment notable de l’eficiència de tot el procés quirúrgic (material, temps de quiròfan, etc.). Fins ara, porten més d’un miler de cirurgies acumulades.

EPIDEMIOLOGIA PEDIÀTRICA: COPEDI-CAT. (Anna Gatell, metgessa pediatra, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria i membre de la xarxa COPEDI-CAT i Enric Álvarez, físic, professor de la UPC i modelitzador de BIOCOM-SC).

Copedi-Cat és un projecte d’actuació en salut pública que neix de la col·laboració entre una xarxa de més de 150 pediatres de l’àmbit hospitalari i de l’atenció primària i un equip de biofísics. Va començar durant la pandèmia de COVID-19 i, des de llavors, ha permès elaborar, a partir de l’estudi de dades, models predictius d’evolució en població pediàtrica d’aquesta i d’altres epidèmies posteriors (com la de bronquiolitis de l’hivern 2022-23) que han permès prendre decisions, pel que fa a mesures preventives o de dotació de recursos, per exemple.

IMPACTE DE LA SEQÜENCIACIÓ MASSIVA EN EL DIAGNÒSTIC DE MALALTIES METABÒLIQUES HEREDITÀRIES. (Judit Garcia, biòloga, cap de secció d’Errors Congènits del Metabolisme, CDB, Hospital Clínic i José Luis Villanueva, biòleg, facultatiu bioinformàtic del laboratori Core de Biologia Molecular (CORE BM), CDB, Hospital Clínic).

Les malalties metabòliques hereditàries són malalties monogèniques que causen el bloqueig d’alguna via metabòlica. La col·laboració entre bioinformàtics i clínics ha fet possible una eina de gran utilitat per facilitar el diagnòstic d’un ventall de malalties que és molt ampli (al voltant de 1.500), amb una enorme varietat de símptomes i que són poc freqüents (1 cas de cada 2.000 naixements).

REALITAT AUGMENTADA: VIRMEDEX. (Daniela Tost, enginyera industrial, professora de la UPC, Centre de Recerca Biomèdica, Virmedex i Carme Gomar, metgessa anestesiòloga, Hospital Clínic).

Un treball de fi de màster va ser l’origen de Virmedex, una plataforma d’entrenament en habilitats tècniques per a metges amb entorns virtuals. A través de la simulació clínica per gamificació, l’objectiu és solventar els motius més freqüents d’error (la plataforma es basa en l’observació real de molts casos i equips), amb el resultat final de més seguretat per al pacient i estalvi econòmic.

ANÀLISI D’IMATGES HISTOPATÒLOGIQUES PEL DIAGNÒSTIC DEL CÀNCER DE MAMA: DIGIPATICS. (Ferran Marqués, enginyer de telecomunicació, professor de la UPC i Teresa Soler, metgessa patòloga, Hospital Universitari de Bellvitge).

En càncer de mama és molt important el diagnòstic precoç i determinar quina és l’alteració que hi ha al darrere, donat que la probabilitat de supervivència se situa avui al voltant del 85%. Aquest projecte permet determinar, a partir de l’aplicació d’intel·ligència artificial (IA) en l’anàlisi d’imatges hitopatològiques, i en funció de l’alteració detectada, si existeix alguna diana terapèutica. La col·laboració entre enginyers i clínics es basa en un feed-back constant per tal de treballar en l’obtenció d’informació útil que ajudi al metge prendre la millor decisió terapèutica.

ROBÒTICA MÈDICA: ROBSURGICAL I SURGITRAINER. (Alícia Casals, professora de la UPC, investigadora del CREB UPC i co-fundadora de RobSurgical i Oriol Puig, metge especialista en cirurgia endoscòpica).

Rob Surgical és una spin-off creada l’any 2012 a Barcelona per la UPC i l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i dedicada al desenvolupament de robots quirúrgics. La col·laboració prèvia amb hospitals (primer amb cirurgia laparoscòpia) havia començat ja molt abans, l’any 1993. L’objectiu d’aquesta companyia és universalitzar la cirurgia robòtica d’alta precisió, amb el robot Bitrack de quatre braços com a punta de llança.

IA PER L’ESTUDI DEL SUBTIPUS DIABETIS TIPUS 2. (Dídac Mauricio, metge especialista en endocrinologia, cap del servei d’endocrinologia i nutrició de l’Hospital de Sant Pau i Josep Franch, metge de família, professor de la UB, investigador a l’IDIAP Jordi Gol).

En aquest projecte on col·laboren enginyers i clínics d’àmbit hospitalari i de l’atenció primària, s’aplica la IA per generar algoritmes que permetin identificar quina evolució poden tenir diferents pacients diagnosticats de diabetes tipus 2. Cada cop hi ha més evidència que dins d’aquesta classificació hi tenen cabuda, en realitat, formes diferents de diabetis, les quals caldria abordar terapèuticament de manera adaptada a cada cas. El projecte inclou la construccio d’una cohort local que permeti estudiar aquesta variabilitat i establir patrons.

IMPLICACIÓ DEL PACIENT: SHARE4RARE. (Begonya Nafría, coordinadora de les iniciatives de participació dels pacients en investigació de l’Hospital Sant Joan de Déu i Eulàlia Baselga, metgessa dermatòloga, cap del servei de dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu).

Share4Rare és una plataforma global per impulsar la recerca en malalties rares, que afecten més de 30 milions de persones a Europa (el 80% de les quals són infants) i sobre les quals la industria no té gaire interès a investigar És un espai online segur, on pacients i familiars poden compartir coneixement i experiències a partir de connexions que es generen a través d’algoritmes. Tot això permet, a més, recopilar dades de gran valor per fer recerca i generar coneixement.

La Segona Jonada Anual del GIPS va continuar amb dues taules rodones dedicades als reptes de futur en tecnologia i salut. La primera taula, centrada en la formació i moderada per la pediatra i coordinadora del grup de treball de Formació del GIPS, Iolanda Jordan, on van intervenir el metge epidemiòleg i degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, Antoni Trilla; l’enginyer industrial i biomèdic i director del’escola de Doctoral de la UPC, Josep Maria Font; i la bióloga i responsable de Formació de Bioinformatics Barcelona, Bàrbara Negre. Els participants van destacar que l’oferta formativa dins del sector de tecnologia i salut va en augment, però que cal detectar quines mancances hi ha per tal d’impulsar aquelles formacions que encara no existeixen. En aquest sentit, és de gran utilitat el primer pas que ja ha fet el grup de formació del GIPS treballant en l’elaboració d’un primer catàleg de l’oferta formativa existent. Van coincidir en la necessitat d’un enfocament interdisciplinari dels plans docents, així com de l’optimització de recursos aprofitant els punts forts de cada universitat. També van insistir que cal conscienciar sobre els aspectes ètics i de legalitat.

GiPS

La segona taula, on es va reflexionar sobre l’aplicació clínica dels avenços en tecnologia i salut, va tenir com a moderadora la directora de l’àrea d’Innovació i Emprenedoria del CoMB i coordinadora del grup de treball d’Emprenedoria i Empresa del GIPS, Georgina Sorrosal, i com a participants l’enginyer industrial i president de la Comissió d’Enginyeria de la Salut del Col·legi d’Enginyers Industrials, Marc Pérez Pey; la metgessa epidemiòloga i presidenta de la Comissió de Deontologia del CoMB, Magda Campins; i la project manager de l’àrea d’Iniciatives Estratègiques de l’IBEC, Cristina Arimany. En aquesta taula es va tornar a insistir en la necessitat de compartir principis ètics per part de tots els professionals implicats, ja que cal donar resposta a qüestions com ara: qui pot accedir a la història clínica dels pacients?, com es garanteix la confidencialitat?, com ha de ser la relació amb la indúsria? També es va insistir en la idea que la tecnologia no és rellevant per si sola, sinó que ho és en la mesura que contribueix a transformar i a millorar processos. Davant un escenari en què els pressupostos sempre són limitats, a l’hora d’incoporar noves tecnologies al sistema sanitari, cal tenir en compte si donen resposta a les necessitats existents, la seva eficiència i els beneficis que realment aporten en la millora de la salut de les persones.

GiPS

La sessió va finalitzar amb un espai unconference, en què els assistents es van dividir en tres grups de debat: IA i salut, emprenedoria i envelliment actiu. Els participants van reflexionar i van posar en comú idees sobre aquests temes i sobre els reptes que plantegen.

GiPS

La física i presidenta del GIPS, Clara Prats; la vicepresidenta del Col·legi de Metges de Tarragona (COMT), Carme Boqué; el rector de la UPC, Daniel Crespo; i el director de la Fundació TIC Salut, Joan Guanyabens, van cloure la Segona Jornada Anual del GIPS.

Més informació: