Actualitat

A banda dels organitzadors principals, la jornada comptava amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, la Societat Catalana de Pediatria, el Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Barcelona i el Centre de cooperació per al desenvolupament de la Universitat Politècnica de Catalunya.

L'acte va servir per donar a conèixer exemples de bones pràctiques en cooperació per al desenvolupament vinculada a la salut. Per altra banda, tenia com a objectiu fomentar el desenvolupament d'eines i recursos tecnològics de baix cost amb la capacitat d'arribar a millorar la salut de diferents comunitats subdesenvolupades o en vies de desenvolupament.

Després de la benvinguda institucional, a càrrec del Dr. Antoni Trilla, degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la UB, i el Dr. Josep M. Campistol, director general de l'Hospital Clínic; es van presentar els dos grups promotors de l'acte. Clara Prats, física i presidenta de la Junta Directiva de l'Associació GIPS, va presentar el GIPS, mentre que Meritxell Cascan, infermera, va presentar el Campus Clínic Solidari.

El Campus Clínic Solidari és un projecte conjunt de sis institucions de l’àmbit sanitari, que duen a terme accions i projectes en el context de la cooperació, amb una visió alineada, una estratègia compartida i una operativa coordinada i eficaç. Una iniciativa de l’Hospital Clínic Barcelona, la facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona, l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal) i la Fundació Món Clínic Barcelona.

A continuació, es va celebrar una taula rodona, moderada per la Dra. Dolors Canadell, pediatra i presidenta de la secció d'Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria, sobre els sistemes de salut a Etiòpia, Índia, Nepal, Equador i Bolívia.

Del model de salut del país africà ens en va parlar el Dr. Iñaki Alegría, coordinador de projectes pediàtrics a Etiòpia, que va incidir en la necessitat de propiciar canvis estructurals: 'No ens podem centrar només a millorar els centres sanitaris, sinó també les condicions de vida, com la contaminació de l'aigua'.

La Dra. Ethel Sequeira, metgessa familiar i comunitària que participa en projectes a l'Índia i el Nepal, va donar a conèixer salgunes iniciatives per les quals s'està apostant en aquests països 'per apropar el sistema de salut a zones remotes', com ara programes de telemedicina i l'enviament de drons amb material sanitari.

Finalment, Zahida Jiménez, infermera que ha participat en projectes a l'Amèrica del Sud, va relatar la seva experiència a l'Equador i Bolívia i va destacar 'la gran importància que tenen les campanyes de promoció de la salut en aquesta països'.

Després d'aquesta primera taula de debat, on es van posar de manifest les mancances dels sistemes de salut de diferents països subdesenvolupats i la necessitat d'actuar per tal de millorar la vida dels seus habitants, es van presentar exemples de bones pràctiques en tecnologia per a la salut. El Dr. Daniel López, biofísic del Centre de Cooperació per al Desenvolupament de la UPC, va moderar les presentacions.

Inés Aquilué Junyent i el seu equip van presentar un projecte de planificació urbanística i un bon sistema hídric en entorns autoconstruïts per aconseguir una qualitat ambiental que millori la salut dels habitants de Medellín, a Colòmbia. Mario Bravo va parlar de cuines millorades amb xemeneia, un projecte per poder mesurar la millora de la qualitat de l'aire instal·lant sensors de diòxid de carboni, partícules en suspensió, temperatura i humitat, a Bhimphedi, al Nepal, per poder lluitar contra la mort prematura a causa de la contaminació. Seguidament, Pere J. Riu va exposar un nou paradigma assistencial per reduir la morbimortalitat cardiovascular en poblacions vulnerables, creant un sistema per detectar la hipertensió arterial, que és asimptomàtica. Arturo Martínez Trejo va presentar una eina ràpida per detectar els patògens més freqüents causants de pneumònia en nens, una preocupant causa de mort en nens per sota dels cinc anys.

Clara Prats i el seu equip va fer èmfasi en la necessitat d'aconseguir eines tecnològiques de baix cost per a un diagnòstic de qualitat per microscòpia, i en desenvolupar el material i el programari necessaris per poder transformar un microscopi senzill en un microscopi robotitzat, i així establir un control epidemiològic de malalties com ara la malària. Sergi Tortosa Morist va presentar 'BioSystems: human-centred biotech', on fabriquen i comercialitzen solucions analítiques completes per a millorar la salut i el benestar a tot el món, per als àmbits de la salut humana, animal, alimentària i mediambiental. A continuació, Xavier Manubens va parlar d'un sistema d'informatització i suport entre traumatòlegs espanyols i indis, que ja s'està traduint en suports de les visites presencials en format de videotrucada entre professionals dels dos països. Iñaki Alegria va presentar el MedBrain, una app basada en IA desenvolupada perquè els treballadors sanitaris de zones rurals sense accés a pediatre puguin oferir un diagnòstic i tractament pediàtric de qualitat. L'última exposició d'aquesta primera ronda la va presentar Sara Ajanovic, i consistia en un estudi que té com a objectiu validar una tècnica innovadora basada en ultrasò transfontanel·lar per al cribratge de la meningitis, dissenyada per identificar, de manera no invasiva, rangs de glòbuls blancs (GB) en el líquid cefalorraquidi, que s’utilitzarà en pacients amb criteris per a una punció lumbar.

Ja a la tarda, es van presentar més exemples de bones pràctiques en tecnologia per a la salut. En aquest cas, Maria Mateu, de l'Àrea de Responsabilitat Social Corporativa de l'Hospital Clínic i coordinadora del Campus Clínic Solidari, va ser l'encarregada de moderar les diferents explicacions.

El primer torn va ser per Ramon Ferré, que va presentar el seu programa, que té com a objectiu dissenyar, construir i validar diferents dispositius mèdics de codi obert i de baix cost per a regions amb pocs recursos, un procediment viable per facilitar l'accés a diagnòstics tractaments que d’altra manera no es podrien proporcionar. Seguidament, Gerard Trias i el seu equip han implementat un dispositiu respiratori neonatal no invasiu de baix cost a Gàmbia, per lluitar contra la dificultat respiratòria, que és la principal causa de mortalitat neonatal a escala mundial. Després, Jorge Otero va exposar una incubadora per nounats assequible i de codi obert, usant materials de baix cost, que incorpora sensors i actuadors per tal de mantenir la temperatura i humitat dins la cambra a la vegada que es pot monitorar el pes del recent nascut. Per altra banda, Carlota Regales va presentar 'Cadires X Tororo', un projecte solidari amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i salut dels infants i adults del districte de Tororo, a Uganda, mitjançant la cooperació i impulsant els mateixos recursos de la zona. Finalment, Alberto Abelló va exposar 'ARIS: Analytical Request Information System', un sistema software de laboratori per a la gestió i anàlisis de dades relacionades amb pacients, sol·licituds, diagnòstics i proves analítiques.

L'última gran part de la jornada va ser una altra taula de debat on es van plantejar diferents solucions a com s'ha d'actuar per revertir aquestes situacions de desigualtat, però sobretot, com s'ha de fer. El Dr. Julià González, microbiòleg i coordinador del Campus Clínic Solidari, va moderar una taula on van participar cinc experts en la matèria. Aquests van ser Yoya Alcoceba, directora general de Cooperació al Desenvolupament del Govern de Catalunya; Jordi Cuadras, president del Fons Català de Cooperació;Quique Bassat, director d'ISGlobal; i Manel Vila, exdirector de l'Agència Catalana de Cooperació. Tots ells van exposar diferents solucions molt interessants, com per exemple l'ús d'un retinoscopi de baix cost per diagnosticar la malària a través de l'exploració de la retina.

Finalment, a tall de tancament, el Dr. Josep Antoni Pujante, director de l'àrea de relacions internacionals i cooperació sanitària del Departament de Salut, es va encarregar d'extreure conclusions de la jornada.

Des del GIPS, amb aquest acte s'obre un escenari per donar continuïtat a seguir parlant sobre temes de cooperació al desenvolupament en l'àmbit de la salut. I fer-ho amb experts que aportin propostes innovadores per trobar solucions realistes per tal de millorar els sistemes de salut de molts països que encara estan molt lluny de disposar d'uns models eficaços i amb garanties suficients.

El GIPS torna la setmana que ve amb un nou Cafè GIPS, que ja serà el cinquè d'aquest 2024. En aquesta ocasió, serà La Salle Campus Barcelona la institució que acollirà l'acte, que tractarà dels camins professionals de l'enginyeria de la salut, les oportunitats i les tendències.